Sistema de presentació. Reintegració.
Es tracte d’un quadre que degut a un mal emmarcat a quedat bona part de la pintura enganxada al vidre i amb el greuge que el vidre esta trencat. El que primer fem es enganxar sobre el tall del vidre cinta adhesiva prou gruixuda per intentar estabilitzar la superfície, perquè no es trenqui el resta de vidre de mala manera i provoqui un mal major a la pintura. Seguidament trèiem el marc. Deixem l’obra de cara amunt i a la part posterior col.loquem un gruix igual a l’alçada del bastidor, per tal de treballar amb seguretat sense fer patir la tela. Per poder desenganxar el vidre, introduïm un paper de polièster (prim, sòlit i flexible) entre pintura i vidre. La unió es molt estreta, però en algunes zones on la pintura estava enganxada per petits punts ha sigut possible, però en d’altres les llacunes adherides son més grans i es fa molt difícil sense malmetre la capa superficial. Fem altres provatures i finalment aplicant calor de manera gradual i amb molta cura aconseguim separar aquelles zones on les llacunes enganxades són més extenses. Finalment ja tenim el quadre sense vidre i observem una tela destensada i amb petites manques de capa pictòrica. Reintegrem les petites zones on manca capa pictòrica, anivellem, consolidem i les deixem a punt per a ser retocades. Col.loquem la tela de cap per a vall i treballem per la part posterior de l’obra. Posem petits pedaços de tela de lli en aquells forats ubicats als marges i angles de la tela, que es varen produir en antigues intervencions (al treure la tela del seu bastidor original). Aplanem tota la superfície i un cop tenim la tela plana i estable la clavem a un nou bastidor adequat a les característiques i grandària de la pintura. Fem una neteja general i puntual en la zona superior central. Seguidament ens disposem a retocar les petites zones amb pigments a l’oli buscant el color més encertat i difícilment perceptible. Finalment apliquem vernís de protecció i acabat i col.loquem l’obra en el seu marc.
Nom de l’Objecte
Le Petit Palais Paris Maestro Palmero
Matèria – Tècnica
Pintura a l ́oli sobre tela.
Dimensions
124 x 97 x amb marc / 89 x 116 sense marc
Alfredo Palmero de Gregorio – Maestro Palmero – un dels grans pintors del segle XIX. Neix a Almodovar del Campo (Valladolid) 1901- 1991. De descendència italiana. Des de la seva infantesa, destaca una gran capacitat pictòrica. En plena adolescència l’any 1913 marxa a Madrid, ingressa a l’Escola Superior de Pintura i Gravat de San Fernando, i alguns dels seus professors son Sorolla o Romero de Torres. Desprès de passar cinc anys a Madrid viatja a Itàlia i França i és a Paris al voltant dels anys vint on encantat amb les noves tendències pictòriques comença una etapa on podem observar unes obres plenes de lluminositat riques en cromatismes i amb una agudesa de perspectiva i gran llibertat pictòrica en la pinzellada que ens porta al més pur romanticisme. L’obra que hem restaurat possiblement estaria situada en aquesta època ja que ens aporta tots aquests matisos.
Tema. Descripció. Títol
Passejant davant el Petit Palau de Paris. Destaquem en primer pla un carruatge tirat per quatre cavalls i a l’esquerra una dama i una nena vestides amb elegància.
Suport
Observem a primer cop d’ull una tela amb molts bombaments i destensada, després de desenganxar la pintura del vidre, ja podem treballar més tranquil·lament. Es tracta d’una tela industrial de lli en bon estat de conservació, de trama regular molt prima, i amb lleugers bombaments. Esta muntada en un bastidor que no sembla l’original ja que es molt senzill i feble, inadequat per una tela d’aquestes dimensions. La tela esta clavada amb gavarrots (tipus de clau, amb el cap circular i bastant ampla, emprada pels tapissers per a fermar la tela a la fusta sense que s’estripi) aquest gavarrots són molt nous i al costat mateix d’on estan clavats hi ha marques de forats antics que ens donen la certesa que aquesta pintura havia estat abans clavada en un altre bastidor.
Preparació
Capa de preparació estable, molt prima. Unió molt estreta entre capa de preparació i capa pictòrica.
Capes Pictòriques. Tintes
Pintura a l’oli, pinzellades visibles. Observem una pinzellada molt directa i amb molt de gruix, l’adhesió es perfectament acceptable. Tota la part del cel, la pintura es quasi monocroma amb subtils transparències i aplicada de diferent manera que en el resta del quadre. La pintura en general te una gran riquesa cromàtica.
Capes de superfície
El que si observem és que la pintura, tant la part més superficial com la que forma part de la pinzellada te pels enganxats, alguns son de pinzell, d’altres son brosses i pelusses. Amb la lupa detallem borrissols vermells, semble que la pintura hagi estat en contacte amb un teixit que deixava aquestes restes.
Proposta de restauració
– Fotografia del quadre. – Treure el quadre del marc. – Fotografia general i de detalls. -Immobilitzar el vidre, que esta trencat i enganxat aproximadament en un 20% a la pintura. – Desenganxar el vidre de la pintura. -Estabilitzar i reintegrar les zones on manca capa pictòrica. – Polir i consolidar les zones reintegrades – Protegir la part de la pintura (ja que ara treballarem la peça per la part posterior) i col·locar el quadre sobre una superfície lleugerament encoixinada. – Treure’m la tela del bastidor. – Netejar la part posterior, eliminar tota la pols dipositada entre bastidor i tela. – Col.locarem petits pedaços en els marges de la tela i a les cantoneres. – Aplanarem la tela perquè adopti el seu estat original. – Un cop tenim la part posterior acabada, procedim a posar el nou bastidor – Posem la tela de cara amunt i procedim a fer una primera neteja de la capa més superficial i una segona insistint en la part superior del cel on hi ha un engroguit localitzat. – Finalment fem un retoc realista amb pigments. – Vernís final de protecció i acabat. -Acabar de tensar la tela posant falques al bastidor i col.locar l’obra al seu marc.
Annexos
El bastidor no és l’original, és molt senzill inscrit amb rotulador negra hi ha un 60 D El marc no és l’original és una motllura de 8cm de fusta d’un to platejat.
Quadre emmarcat amb motllura de fusta i vidre sense tenir en compte l’espai entre pintura i vidre, ocasionant que un 20% de pintura quedes enganxada al vidre. Aquest quadre també ha estat canviat de bastidor, la prova és que hi ha forats de gavarrots antics a la tela.
Fixació capa pictòrica. Tintes
Apliquem l’estuc en les zones on on manca capa pictòrica. En general esta en bon estat. La fixació de la capa pictòrica és bona i podem procedir directament a la neteja.
Neteja
En aquest cas, la neteja no és un factor molt important, ja que el quadre no està molt brut. Fem una primera neteja puntual amb una mixta suau d’una petita zona per observar com es comporten els dissolvents. A partir d’aquí veiem que la pintura té uns colors més vius i fem una neteja més important en la zona superior central del cel, amb aquesta neteja eliminem un engroguit localitzat. La neteja es va fent progressivament, suaument i sense insistir excessivament.
